Contractes a temps parcial i prohibició de discriminació per raó de gènere: nova regulació art. 12.4.d) ET.

posted in: Novetats legislatives | 0

El dia 7 de març de 2019 es va publicar al BOE el Reial Decret-llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, el qual té vigència a partir del 8 de març de 2019.

Aquest Reial Decret-llei modifica vàries normatives amb la voluntat de garantir la igualtat de gènere. Una de les modificacions que introdueix, en el seu article 2.4, és la modificació de l’article 12.4.d) de l’Estatut dels Treballadors, relatiu als contractes a temps parcial. En concret, s’introdueix una menció expressa a la prohibició de discriminació per raó de gènere, tant directa com indirecta, en l’aplicació del principi de proporcionalitat dels drets de les persones treballadores a temps parcial. El redactat del nou article 12.4.d) de l’Estatut dels Treballadors és el següent: «d) Las personas trabajadoras a tiempo parcial tendrán los mismos derechos que los trabajadores a tiempo completo. Cuando corresponda en atención a su naturaleza, tales derechos serán reconocidos en las disposiciones legales y reglamentarias y en los convenios colectivos de manera proporcional, en función del tiempo trabajado, debiendo garantizarse en todo caso la ausencia de discriminación, tanto directa como indirecta, entre mujeres y hombres.»

De la lectura del nou redactat d’aquesta disposició se’n deriven tres conclusions: 1) Les persones treballadores a temps parcial han de tenir els mateixos drets que les persones a temps complet. Per tant, no poden tenir un tracte diferenciat injustificat per prestar serveis a temps parcial; 2) Aplicació del principi de proporcionalitat dels drets de les persones treballadores a temps parcial atenent a la naturalesa del dret i que estigui reconegut en una disposició legal, reglamentària o per conveni col·lectiu; 3) L’aplicació del principi de proporcionalitat dels drets de les persones treballadores a temps parcial no pot comportar una discriminació, directa o indirecta, per raó de gènere.

Així doncs, d’acord amb aquesta disposició, la proporcionalitat dels drets en funció del temps de treball és una matèria negociable per conveni col·lectiu, sempre que correspongui en atenció a la naturalesa del dret i que no suposi discriminació, directa o indirecta, per raó de gènere.

Paral·lelament, la Directiva 97/81/CE del Consell de 15 de desembre de 1997 relativa a l’Acord marc sobre el treball a temps parcial estableix un principi d’equiparació dels drets de les persones treballadores a temps parcial i a temps complet.

Per tant, hi ha drets de les persones treballadores a temps parcial que estan subjectes a negociació col·lectiva i que el seu exercici pot ser proporcional al temps de treball (principi de proporcionalitat), mentre que hi ha drets de les persones treballadores a temps parcial que s’han d’equiparar als drets dels treballadors a temps complet per raó de la naturalesa del dret (principi d’equiparació). Un exemple de dret que per la seva pròpia naturalesa només es pot exercir de manera íntegra és la prestació per incapacitat temporal, mentre que un exemple de dret que es pot exercir de forma parcial és el salari. En el primer exemple, la mateixa naturalesa de la prestació per incapacitat temporal fa que sigui un dret que s’hagi de gaudir de forma íntegra, aplicant-se el principi d’equiparació. En el segon exemple, el salari és un dret que es pot exercir de forma parcial en funció del temps de treball, aplicant-se en aquest cas en principi de proporcionalitat perquè la naturalesa del dret ho permet.

El matís introduït a l’article 12.4.d) de l’Estatut dels Treballadors és rellevant perquè en la ponderació entre el principi de proporcionalitat i el principi d’equiparació dels drets de les persones treballadores a temps parcial, d’acord amb aquesta prohibició expressa de discriminació per raó de gènere en l’aplicació del principi de proporcionalitat, es redueix o limita la capacitat empresarial de reduir drets en funció del temps de treball quan la naturalesa del dret ho permet, afavorint l’aplicació del principi d’equiparació dels drets de les persones treballadores a temps parcial i a temps complet. Per tant, la citada modificació de l’article 12.4.d) de l’Estatut dels Treballadors està reforçant el principi d’equiparació i limitant el principi de proporcionalitat que, tot i tenir aparença d’objectivitat, pot comportar en alguns casos discriminació indirecta per raó de gènere.

A més, la introducció d’aquesta menció és important, ja que tot i que la prohibició de discriminació per raó de gènere ja era efectiva amb anterioritat d’acord amb l’article 14 de la Constitució Espanyola, la Llei Orgànica 3/2007 i el Conveni d’Istanbul, entre altres normatives que prohibeixen la discriminació per raó de gènere, es legisla de forma expressa la prohibició d’una discriminació indirecta històricament patida per les dones: la discriminació de gènere lligada als contractes a temps parcial.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadístiques pel primer trimestre de l’any 2019 mostren que el 74,55% dels contractes a temps parcial són subscrits per dones, en contraposició al 25,45% dels subscrits per homes. D’aquest 74,55% de contractes temporals subscrits per dones, la gran majoria són contractes a temps parcial involuntaris. Aquesta parcialitat involuntària comporta que les dones tinguin un salari més baix i unes prestacions (per desocupació, per incapacitat, etc.) més baixes al cotitzar menys. Aquest fet comporta unes pensions de jubilació més baixes per a les dones. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadístiques mostren que les pensions contributives de jubilació de les dones són un 62% respecte a les de l’home.

Així doncs, de les dades se’n desprèn una discriminació indirecta cap a les dones relacionada amb la parcialitat involuntària. Aquesta discriminació indirecta pot ser especialment rellevant en sectors feminitzats com la sanitat. Les conseqüències d’aquesta discriminació en l’àmbit individual són, entre altres, una menor capacitat adquisitiva de les dones i en l’àmbit estructural la feminització de la pobresa.

És per tot això que, amb la nova redacció de l’article 12.4.d) de l’Estatut dels Treballadors i amb les dades estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadístiques, a l’hora d’analitzar quins drets, per raó de la seva naturalesa, s’han d’exercir de manera íntegra o poden exercir-se de forma parcial, s’hauran de tenir en compte, especialment, les discriminacions indirectes per raó de gènere que poden suposar l’aplicació del principi de proporcionalitat dels drets de les persones treballadores a temps parcial.