Primers comentaris sobre el RDL de l’ingrés mínim vital

posted in: Novetats legislatives | 0

Amb aquestes notes es vol fer una ràpida exposició dels trets més generals de la nova prestació econòmica de l’INGRÉS MÍNIM VITAL (IMV) aprovada pel RDL 20/2020, de 29 de maig, publicat avui -1 de juny- al BOE. Quan en aquestes notes es fa referència a la “renda garantida” és perquè aquest és el concepte que utilitza el RDL 20/2020 per referir-se a l’Ingrés Mínim Vital.

 

CONCEPTE, NATURALESA I CARACTERÍSTIQUES DE L’IMV

Es regula el dret subjectiu a una prestació econòmica periòdica, que passa a formar part de les prestacions no contributives de la Seguretat Social. De fet, es tracta d’una prestació econòmica estructural del sistema de la Seguretat Social.

Té per objecte prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o integrades en una unitat de convivència quan es troben en una situació de vulnerabilitat al no tenir recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

L’IMV és compatible amb els ingressos derivats del treball assalariat sempre que siguin inferiors a l’import de l’IMV a la que es pugui tenir dret.

L’import de la prestació econòmica consisteix en la diferència existent entre la suma dels recursos econòmics de qualsevol naturalesa que disposi la persona beneficiària individual o, si és el cas, les integrants d’una unitat de convivència, i l’import de renda garantida per a cada cas, en funció del nombre de membres de la unitat de convivència. Posteriorment es poden veure les quanties econòmiques.

L’IMV és compatible amb les prestacions o ajuts que les mateixes persones o famílies puguin cobrar de la Comunitat Autònoma; això vol dir que la prestació econòmica que es cobri, a Catalunya, de la RGC, no es tindrà en compte com a ingressos econòmics per avaluar si s’està per sota del llindar econòmic que actua com a requisit de carència de rendes per accedir a l’IMV, sens perjudici, evidentment, dels ajustos que podrà -haurà de- fer cadascuna de les comunitats autònomes a les seves prestacions econòmiques.

 

BENEFICIARIS I REQUISITS D’ACCÉS A L’IMV

Per accedir a l’IMV cal complir alguns requisits:

1er.- Tenir residència legal i efectiva a Espanya i haver-la tingut de forma continuada i ininterrompuda durant almenys l’any immediatament anterior a la data de presentació de la sol·licitud, amb determinades excepcions i especificitats.

2º.- Les persones de com a mínim 23 anys i menors de 65 anys que visquin soles o que comparteixin domicili en una unitat de convivència, amb determinades excepcions i especificitats.

3er.- Que estiguin en situació de vulnerabilitat econòmica, que es valorarà tenint en compte la capacitat econòmica de la persona sol·licitant beneficiària individual o, si és el cas, de la unitat de convivència en el seu conjunt, computant-se els recursos de tots els seus membres; de fet, l’any anterior a la sol·licitud, la mitjana mensual del conjunt d’ingressos i rendes anuals haurà d’haver estat inferior, com a mínim en 10 euros, a l’import de l’IMV a la que es pugui tenir dret. En aquest sentit, l’import del llindar/requisit és quasi el mateix import de la prestació econòmica de la IMV.

L’INSS, com a entitat gestora de l’ IMV, farà les comprovacions que cregui necessàries per comprovar si concorren els requisits.

 

CARÀCTER I IMPORT DE LA PRESTACIÓ ECONÒMICA DE L’IMV

Com ja s’ha dit, l’import de la prestació econòmica consisteix en la diferència existent entre la suma dels recursos econòmics de qualsevol naturalesa de què disposi la persona beneficiària individual o, si és el cas, les integrants d’una unitat de convivència, i l’import de renda garantida per a cada cas, en funció del nombre de membres de la unitat de convivència.

 

IMPORTS DE L’IMV

Escala d’increments per al càlcul de la renda garantida de l’IMV segons el tipus d’unitat de convivència per l’any 2020. L’import bàsic de l’IMV és l’import bàsic de les prestacions econòmiques no contributives de la Seguretat Social, i es va incrementant en funció del nombre de membres de la unitat de convivència.

(Sobre la comparativa amb la RGC; cal tenir en compte que l’IMV utilitza fins a 15 paràmetres diferents en funció nombre de persones de la unitat de convivència i la RGC només n’utilitza 5).

La diferència d’imports de les dues prestacions econòmiques, import que a la vegada conforma el llindar econòmic que actua com a requisit d’accés a cadascuna de les dues prestacions, fa que hi pugui haver persones i famílies que puguin tenir dret a la RGC i no tenir dret a l’IMV.

I a la vegada aquesta anterior circumstància comporta que qui tingui dret a -cobri- l’IMV, també pot tenir dret a la RGC en l’import necessari per arribar a l’import de la RGC.

 

SOL·LICITUD I TRAMITACIÓ de l’IMV.

L’ IMV es pot sol·licitar a partir del dia 15 de juny de 2020 l’INSS i té efectes econòmics des de l’1 de juny de 2020, si es fa la sol·licitud abans del dia 15 de setembre de 2020; la tramitació la farà l’INSS en el termini de tres mesos des de la sol·licitud i el silenci administratiu és negatiu.

 

SUSPENSIÓ I EXTINCIÓ DEL DRET de l’IMV.

El RDL 20/2020 estableix les causes i circumstàncies en què el dret a la prestació econòmica de l’IMV pot suspendre’s o extingir-se.

 

ENTRADA EN VIGOR de l’IMV.

Efectivitat de la prestació econòmica de l’Ingrés mínim vital

PRIMER.- L’INGRÉS MINIM VITAL es farà efectiu automàticament, amb efectes de l’1 de juny de 2020, a les famílies que ja estan cobrant la prestació econòmica de la Seguretat Social (no contributiva) per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb una discapacitat inferior al 33%.

La possibilitat d’aquesta automaticitat es deriva del fet que per accedir -i estar cobrant- a aquesta prestació no contributiva de la Seguretat Social ja és necessari complir un requisit de carència de rendes; de fet el llindar econòmic (carència de rendes) que determina el requisit d’accés a aquesta prestació econòmica per fill o menor a càrrec és una mica inferior al que ara es fixa per accedir a l’ IMV.

Aquest llindar econòmic està establert al RDL 1/2002, de 14 de gener:

 

Aquest quadre ha estat extret de la pàgina web de la Seguretat Social.

Beneficiarios:
H = Hijos a cargo menores de 18.
N = Número de menores de 14 años en el hogar.
M = Número de personas de 14 o más años en el hogar.

Aquesta automaticitat en el cobrament de l’IMV és la que permet saber, amb més o menys exactitud, que el nombre immediat de beneficiaris de l’IMV serà d’unes 850.000 famílies i aproximadament d’entre 2,3 a 2,5 milions de persones.

Però l’import econòmic que aquestes famílies cobraran el mes de juny de 2020 és molt superior a l’import de la prestació econòmica de la Seguretat Social (no contributiva) per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb una discapacitat inferior al 33%.

Aquesta automaticitat en el cobrament de l’IMV és extraordinàriament positiva.

Des de la perspectiva de la compatibilitat -que el RDL 20/2020 regula- entre la RGC i l’IMV, aquesta automaticitat pot generar alguns dubtes i alguns problemes d’encaix, perquè a Catalunya passaran a cobrar l’IMV famílies que ara estan cobrant la RGC, les que ara ja cobren la prestació econòmica per fills a càrrec.

SEGON.- També tenen dret a cobrar la prestació econòmica de l’IMV les persones i famílies que compleixin els requisits que el RDL 20/2020 estableix, i que podran fer les sol·licituds a partir de 15 de juny a l’ INSS.

Aquesta sol·licitud la poden fer aquelles persones i famílies que han sol·licitat la RGC i que o no els hi ha estat tramitada o els hi ha estat denegada, sempre que compleixin els requisits per accedir a l’IMV.

I, per descomptat, també poden la sol·licitud aquelles persones i famílies que compleixin els requisits per accedir a l’IMV, encara que no hagin sol·licitat la RGC.

TERCER.- Fins a 31 de desembre de 2020, l’INSS -que és l’entitat que gestionarà l’IMV- pot reconèixer el dret a la prestació econòmica de l’IMV a les persones i famílies que estiguin cobrant la RGC, sempre que la Generalitat comuniqui a l’INSS que creu que, entre els perceptors de la RGC, hi poden haver possibles beneficiaris de l’IMV, sempre que obtinguin el vistiplau dels beneficiaris de la RGC per traslladar les seves dades a l’INSS, i efectivament les traslladin; en aquests casos l’INSS haurà d’analitzar els expedients i notificarà a la Generalitat la resolució que emeti sobre el dret d’ accés a l’ IMV.

Aquesta possibilitat d’accés a l’IMV des de la RGC ha de pressuposar:

1er.- És necessari que la Generalitat faci la sol·licitud expressa i faciliti les dades que li permetin a l’INSS resoldre sobre el dret d’accés a l’IMV.

2º.- Fins que no es produeixi una resolució expressa de l’INSS es tindrà dret a continuar percebent la RGC; i també en el cas que l’INSS consideri que no hi tenen dret.

3er.- En el moment que s’accedeixi a l’IMV hauria d’estar resolt legalment l’encaix del cobrament simultani de les dues prestacions econòmiques: la quantia de l’ IMV i la quantitat necessària per arribar a la quantia de la RGC, i aquest encaix li correspon fer-lo al Parlament de Catalunya.

4rt.- En aquest sentit, caldrà fer una modificació a la Llei de la RGC i a la Llei 13/2006 de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic; la circumstància de la compatibilitat entre una prestació econòmica no contributiva de la Seguretat Social i la prestació econòmica de la RGC ja està prevista a la Llei de la RGC, concretament al seu article 4 apartat 5:

“Caràcter complementari i subsidiari de la renda garantida de ciutadania

  1. Els perceptors d’ajuts i prestacions estatals d’atur i per a l’ocupació i els perceptors de pensions contributives i no contributives de la seguretat social no tenen dret a la prestació econòmica de la renda garantida de ciutadania, sens perjudici del que regula la disposició addicional tercera sobre els supòsits de complementarietat”.

De forma que a la Disposició Addicional Tercera de la Llei de la RGC, a través de la modificació que va fer de l’article 21 de la Llei 13/2006, es preveu:

“1. Es crea una prestació de dret subjectiu per a complementar els ajuts, les pensions i les prestacions estatals.

  1. Els beneficiaris d’una pensió no contributiva per invalidesa o jubilació del sistema de la seguretat social tenen dret a una prestació complementària a càrrec de la Generalitat, sempre que compleixin la resta de requisits que marca la present llei. La quantia de la prestació complementària és la que es derivi de l’aplicació de les condicions, circumstàncies i quanties que estableix la disposició transitòria tercera de la Llei de la renda garantida de ciutadania, i ha de ser la necessària per a arribar a la quantia de la renda garantida de ciutadania vigent en cada moment, inclosa la prestació complementària d’activació i inserció”.

I també:

“3. Els beneficiaris d’ajuts, prestacions i pensions diferents d’aquells a què es refereix l’apartat 2, sempre que siguin inferiors als imports fixats en el llindar d’ingressos per a l’accés a la renda garantida de ciutadania i que compleixin la resta de requisits que marca la Llei de la renda garantida de ciutadania, reben un complement econòmic, de caràcter subsidiari a l’ajut, prestació o pensió que percebin, per a equiparar llur nivell de prestacions al dels perceptors de la renda garantida de ciutadania, inclosa la prestació complementària d’activació i inserció, en les condicions, circumstàncies i quanties que estableix la disposició transitòria tercera de Llei de la renda garantida de ciutadania”.

En aquest sentit, caldria fer una modificació legal per contemplar expressament la nova prestació econòmica no contributiva de la Seguretat Social, l’ IMV, i també les modificacions legals conseqüents des de la perspectiva d’una adequada tècnica legislativa.