Contra l’aplicació de l’article 155

Contra l’aplicació de l’article 155

posted in: Reflexions jurídiques | 0

CONTRA L’APLICACIÓ A CATALUNYA DE LES MESURES DERIVADES DE L’ARTICLE 155 DE LA CONSTITUCIÓ, DECIDIDES PEL GOVERN DEL PP, AMB EL SUPORT DEL PSOE I CIUDADANOS, I APROVADES PEL SENAT

Avui, 40 anys després, tornem a estar en una situació similar… la mateixa lluita, les mateixes solucions?

Ja han passat uns dies des que el govern del PP, amb el suport del PSOE i de CIUDADANOS, ha fet efectives les mesures, aprovades pel Senat, derivades de l’aplicació contra Catalunya de l’article 155 de la Constitució, i, per una part, l’empresonament dels presidents de l’ANC i d’OMNIUM i dels consellers i conselleres del govern legítim de la Generalitat, i, per altra, el debat polític, sobretot el que fa referència a la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques pel proper dia 21 de desembre, poden induir a l’error que el govern del PP està fent una aplicació suavitzada de les mesures d’intervenció de la Generalitat de Catalunya.

I la realitat indica que és tot el contrari, s’està produint UNA INTERVENCIÓ TOTAL DE LA GENERALITAT, DEL PARLAMENT, DEL GOVERN, I DE L’ADMINISTRACIÓ, encara que potser limitada en el temps, això està per veure.

Aquestes notes volen explicar en què consisteix efectivament la intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del govern del PP.

SOBRE L’ABAST DE LA INTERVENCIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

El Govern del PP va adoptar les mesures per, en les seves pròpies paraules, garantir el compliment de les obligacions constitucionals i per restituir i protegir l’interès general, que han estat malmesos com a conseqüència del procés secessionista.

PEL QUE FA AL PRESIDENT I AL GOVERN DE LA GENERALITAT

Les mesures adoptades, la destitució del President, per Real Decreto 942/2017, de 27 d’octubre, i del Govern de la Generalitat, per Real Decreto 943/2017, de 27 d’octubre, suposen una intervenció total i absoluta de la Generalitat i comporten una vulneració de la Constitució Espanyola i el buidament total del propi Estatut d’Autonomia, ja que l’autonomia ha deixat d’existir com a tal.

Segons l’article 152.1. CE i els articles 66 i 67 de l’EAC, el President de la Generalitat ha de ser escollit pel Parlament i només cessa per renovació del Parlament, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança… i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics.

Les mesures adoptades a través dels Reales Decretos 944 i 945/2017, de 27 d’octubre, d’atribució de les funcions del Govern i de l’Administració de la Generalitat al Govern i als Ministerios d’Espanya, són contràries a l’article 152.1. de la CE i als articles 67.5., i 68 de l’EAC, i, a més, són desproporcionades en la mesura que no totes les competències i funcions del govern i de cadascun dels consellers i conselleres tenen a veure amb la reversió del diagnòstic que fa el propi Govern d’Espanya.

De fet, les competències i funcions de cadascun dels consellers i conselleres a l’àmbit del seu Departament, que el RD 944/2017 atribueix al Govern d’Espanya i als Ministerios, poc o res tenen a veure amb l’incompliment de les obligacions constitucionals i amb la protecció de l’interès general.

El cessament del President i del Govern de la Generalitat també comporta, d’acord amb el Real Decreto 943/2017, de 27 d’octubre, el cessament de tots els càrrecs o autoritats que hi estiguin directament i expressament vinculats, concretament a les persones contractades d’acord amb l’article 5 del Decret 2/2005, d’11 de gener, sobre el règim jurídic del personal eventual de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i d’acord amb l’article 123 de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, és a dir, els càrrecs de confiança contractats eventualment, que cessen quan ho fa el càrrec polític que els ha nomenat.

El Real Decreto 945/2017, de 27 d’octubre, suprimeix oficines, òrgans, delegacions, i cessa les persones que en són els seus caps, i també cessa alguns càrrecs específics.

En aquest sentit, es suprimeixen les oficines de Presidència i Vicepresidència de la Generalitat, i es suprimeix el Consell Assessor per la transició nacional.

A l’àmbit de les relacions exteriors es suprimeix el PCM-DIPLOCAT i totes les delegacions que la Generalitat té, tant davant d’organismes internacionals, com a diferents països del món, excepte la delegació de relacions amb la Unió Europea a Brussel·les, de la qual només es cessa el representant permanent, per intentar tallar de soca arrel totes les eines de la política exterior de la Generalitat.

Es cessa el delegat del Govern de la Generalitat a Madrid.

Es suprimeix la Comissió especial sobre la violació de drets fonamentals a Catalunya, recentment creada per Acord del Govern de la Generalitat 136/2017, de 2 d’octubre, per fer evident que no es poden investigar els fets succeïts durant el dia 1 d’octubre, amb motiu de la celebració del referèndum.

La supressió d’aquestes oficines, delegacions, òrgans i comissions i el cessament dels seus caps fa que els treballadores i treballadores que hi treballen, funcionaris o laborals quedin a l’espera que se’ls assigni un altre lloc de treball.

El Real Decreto 954/2017, de 31 d’octubre, suprimeix la Secretaria per el desenvolupament de l’autogovern, l’Oficina per la millora de les institucions d’autogovern i la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’autogovern, i cessa els seus titulars.

Amb aquest Reial Decret també es cessa els delegats territorials del Govern de la Generalitat al territori de Catalunya, per intentar tallar de soca arrel totes les eines de la política exterior de la Generalitat, es cessa també el Secretari General d’Economia i Hisenda, i al Director de l’Institut d’Estudis d’Autogovern, i, finalment es cessa tot el personal eventual adscrit als càrrecs cessats i autoritats cessades.

Amb aquests dos Reales Decretos es desmantella una part molt important de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

PEL QUE FA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Les mesures adoptades pel Govern d’Espanya, després de l’aprovació del Senado, comporten que només unes eleccions convocades pel president del Govern d’Espanya, és el Real Decreto 946/2017, de 27 d’octubre, poden conformar un Parlament amb totes les seves atribucions; fins que això no es produeixi (constitució del nou Parlament) es buida totalment de contingut l’activitat parlamentària del Parlament de Catalunya.

El President/Presidenta del Parlament no pot proposar candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat, el Parlament no pot celebrar debat i votació d’investidura, les funcions de control del Govern són traspassades a la Comissió designada pel Senado, la Comisión conjunta de las Comisiones General de las Comunidades Autónomas y Constitucional, no es poden aprovar resolucions d’impuls d’acció política del Govern i no es podran tramitar iniciatives legislatives contràries a les mesures d’intervenció política decidides pel govern del PP; el Senado, però, no va autoritzar la funció de veto del Govern d’Espanya, que, en qualsevol cas, resulta innecessària a l’haver-se convocat les eleccions autonòmiques pel proper dia 21 de desembre, a través del RD 946/2017.

Aquestes mesures comporten una vulneració de la Constitució Espanyola i el buidament total del propi Estatut d’Autonomia, deixa d’existir l’autonomia com a tal.

Es vulneren els articles 152 de la CE i els articles 55, 73 i 74 de l’EAC; el Parlament de Catalunya forma part de l’organització institucional que és escollida a través del sufragi universal, representa el poble de Catalunya, exerceix la potestat legislativa, controla i impulsa l’acció política del Govern, és un dels llocs on s’expressa el pluralisme polític i es fa públic el debat polític, pot requerir al Govern la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions, i és al Parlament on el president o presidenta i els consellers responen políticament.

Les mesures adoptades pel Govern d’Espanya també comporten el trencament de l’estat de dret, la separació de poders (article 1 CE) i la vulneració del dret de participació política (article 23.1. CE) dels ciutadans i ciutadanes.

De fet, les mesures adoptades comporten el control absolut, de present i de futur, també pel que fa al disseny polític i context del futur en què s’exercitaran drets fonamentals, i la vulneració del dret de participació en els assumptes públics i de participar en eleccions de l’article 25 del Pacte Internacional de drets civils i polítics i de l’article 23.1. de la Constitució Espanyola.

PEL QUE FA A L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Crida l’atenció l’amplíssim àmbit, per no dir total, que es dona a l’Administració de la Generalitat de Catalunya per a l’aplicació de les mesures que es volen adoptar, que també poden afectar les empreses públiques.

Malgrat el Govern d’Espanya s’obliga a fer-ho de forma proporcionada i progressiva en el temps, les mesures que els òrgans o autoritats designades pel Govern d’Espanya podran adoptar són absolutament invasives de les facultats i funcions de l’administració pública catalana: primer, podran dictar i adoptar disposicions, actes, resolucions, instruccions i ordres de servei…, també podran sotmetre a règim de comunicació o autorització prèvia de les actuacions Generalitat…, de manera que les autoritats designades pel Govern del PP podran oposar-se, amb caràcter vinculant, a allò que pretengui decidir un òrgan de la Generalitat…., podran acordar nomenaments, cessaments, o substitucions temporals, amb assumpció de funcions, de qualsevol autoritat o càrrec públic i del personal de l’administració, i, finalment, podran procedir a l’exigència del compliment del que calgui. Finalment, també es regula la potestat disciplinària i la sanció penal per l’incompliment de les mesures.

Les mesures adoptades comporten, primer, una amenaça política i administrativa i, en la mesura que es preveu la possibilitat d’adoptar-les —en el moment en què s’escriuen aquestes notes, ja s’han adoptat al Departament de l’Interior— comporten la supressió de les competències d’autogovern i d’autoorganització, la vulneració de la CE i el buidament del propi Estatut d’Autonomia (arts. 143 i següents CE, en relació amb l’article 2 CE, i en relació amb articles 1, 2 i 71 del EAC).

Les mesures que es volen adoptar també són desproporcionades en la mesura que les competències i funcions del conjunt de l’administració de la Generalitat no tenen res a veure amb la reversió del diagnòstic que fa el propi Govern d’Espanya i poc o res tenen a veure amb l’incompliment de les obligacions constitucionals i amb la protecció de l’interès general.

PEL QUE FA ALS MOSSOS D’ESQUADRA

Les mesures adoptades, més enllà dels cessaments immediats del Secretari General de Seguretat de la Generalitat, del Director General de la Policia i del Major dels Mossos d’Esquadra —i la seva substitució—, per mitjà del RD 945/2017, i de la Orden INT/1038/2017, de 28 d’octubre, comporten la intervenció total i absoluta com a conseqüència del cessament del Govern de la Generalitat i l’atribució de les funcions al Ministerio del Interior, a través del RD 944/2017.

Les mesures adoptades a l’àmbit del Mossos d’Esquadra es qualifiquen de mesures de caràcter singular en aquest àmbit; és a dir, a més a més de les mesures de caràcter general, també es preveuen aquestes mesures singulars.

Les mesures singulars adoptades comporten la possibilitat de desplegament de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a Catalunya i la substitució dels Mossos per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat; i , finalment, la regulació de la responsabilitat disciplinària davant dels incompliments.

Les mesures adoptades suposen el buidament total del propi Estatut d’autonomia, la competència en matèria d’ordre públic regulada a l’article 164 EAC.

Amb el Real Decreto 965/2017, de 3 novembre, es designa un Secretari General tècnic per exercir funcions de la Secretaria general de Departament d’Interior.

Posteriorment, la Orden INT/1074/23017, de 7 de novembre, atribueix a aquest Secretari General Tècnic nomenat pel Govern del PP les funcions de la Secretaria general de Departament d’Interior, del Director general de la policia de Catalunya-Mossos d’Esquadra, i li atribueix la presidència de l’Institut de Seguretat pública de Catalunya, del Servei Català de trànsit, del Centre d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112, del Consell de la policia de la Generalitat, de la Comissió de protecció civil, del Consell de seguretat de Catalunya, entre molts altres.

En poques paraules, el Govern del PP controla efectiva, totalment i absolutament al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

De fet, a la pràctica ja s’ha pogut comprovar que aquest Secretari General Tècnic assumeix altres funcions que no li han estat atorgades, per exemple les d’informació sobre l’aturada general de país del dia 8 de novembre; les circumstàncies relatives a una vaga han deixat d’estar a l’àmbit del Departament de Treball per passar a l’àmbit del Departament d’Interior, és a dir, són tractades com una qüestió d’ordre públic.

PEL QUE FA A GESTIÓ ECONÒMICA, FINANCERA, TRIBUTÀRIA I PRESSUPOSTÀRIA

Les mesures comporten la intervenció total i absoluta com a conseqüència del cessament del Govern de la Generalitat.

Aquestes mesures es qualifiquen de mesures de caràcter singular en aquest àmbit; és a dir, a més a més de les mesures de caràcter general, també es preveuen aquestes mesures singulars; es tracta del control total sobre el destí dels fons que l’Estat fa a Catalunya, i del control total dels ingressos propis de la Generalitat.

Les mesures que es pretenen adoptar són desproporcionades en la mesura que no totes les competències i funcions en aquest àmbit tenen a veure amb la reversió del diagnòstic que fa el propi Govern d’Espanya.

Finalment cal dir que les mesures aplicades són innecessàries perquè per garantir l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera ja hi ha lleis que s’han de complir i mecanismes correctors en casos d’incompliment.

Amb el Real Decreto 965/2017, de 3 novembre, es designa un Secretari General tècnic per exercir les funcions de l’Àrea de processos electorals i consultes populars del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; aquest Secretari General tècnic, que és la mateixa persona designada per assumir les funcions dins del Departament d’Interior, sembla que jugarà un paper central en el procés de les eleccions del proper 21 de desembre de 2017.

PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS, SERVEIS DIGITALS, TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I EL SERVEI PÚBLIC DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Les mesures proposades pel Govern d’Espanya no han estat aprovades en la seva totalitat pel Senado; ha desaparegut la possibilitat d’intervenció directa del servei públic autonòmic de comunicació audiovisual (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3 i Catalunya Ràdio) per garantir, segons el Govern d’Espanya, la transmissió d’una informació veraç, objectiva, equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, etc.

Però s’ha mantingut la intervenció política de les funcions del Govern de la Generalitat, perquè les funcions de la Secretaria de comunicació del Govern de la Generalitat i de mitjans de comunicació, depenent del Departament de la Presidència, han estat atribuïdes al “Ministerio de Presidencia y para las Administraciones públicas”.

El Senado no ha aprovat les mesures proposades pel Govern d’Espanya que feien visible la voluntat de control directe dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, que comportaria las vulneració dels articles arts. 143 i següents CE, en relació amb l’article 2 CE, i en relació amb els articles 1, 2 i 146 del EAC, i la possible vulneració també dels drets fonamentals a llibertat d’informació i llibertat d’expressió (article 20CE), però caldrà estar atents a què comporta l’exercici de les funcions de la Secretari de comunicació del Govern de la Generalitat que sí que s’han atribuït al Govern d’Espanya, per exemple el tancament de totes les pàgines web de la Presidència i Vicepresidència del Govern de la Generalitat.

Cal tenir present que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que disposa per llei de plena autonomia funcional i que la mateixa llei regula la seva direcció —escollida pel Parlament— i el seu funcionament, està adscrita formalment a aquesta Secretaria de comunicació del Govern de la Generalitat.

D’entre les funcions de la Secretaria de comunicació del Govern de la Generalitat que han estat assumides pel Govern d’Espanya, cal destacar-ne, a) Elaborar l’estratègia comunicativa del Govern, b) Definir els criteris i coordinar la política informativa del Govern, també pel que fa a la divulgació de l’acció de govern i la seva imatge a l’exterior, e) Planificar i impulsar les activitats de foment en l’àmbit dels mitjans de comunicació, i, finalment, g) Les altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades.

Aquestes mesures es qualifiquen de mesures de caràcter singular en aquest àmbit; és a dir, a més a més de les mesures de caràcter general, també es preveuen aquestes mesures singulars.

ALGUNES MESURES DE CARÀCTER TRANSVERSAL

Entre les mesures adoptades n’hi ha algunes de caràcter transversal que afecten el Govern, el Parlament, i el conjunt de l’Administració de Catalunya:

  • Es declaren nuls de ple dret totes les disposicions, actes i resolucions autonòmiques dictades en contravenció amb les mesures que ara s’adopten.
  • El Diari Oficial de la Generalitat i el Butlletí del Parlament de Catalunya passen a dependre del Govern d’Espanya.
  • S’atribueix als òrgans designats pel Govern d’Espanya la facultat de modificar l’estructura organitzativa dels departaments de la Generalitat.
  • Es regula potestat disciplinària i la possibilitat de sanció penal per l’incompliment de les mesures; es caracteritza d’incompliment del deure de fidelitat a la Constitució i a l’Estatut.

SOBRE LA DURADA PREVISTA DE LA INTERVENCIÓ

Les anteriors mesures s’aplicaran fins la pressa de possessió del nou Govern de la Generalitat de Catalunya, que resulti de les eleccions al Parlament, que ja s’han convocat pel dia 21 de desembre de 2017, però algunes d’elles tenen un caràcter irreversible, irreversibles en el sentit que la Generalitat, si és el cas, haurà de prendre les decisions pertinents per restituir-les.

Però les mesures que afecten el Parlament de Catalunya només estaran vigents fins que es constitueixi el Parlament que sigui resultat de les eleccions que ja ha convocat el President del Govern d’Espanya.

La durada en l’aplicació en les mesures que el govern d’Espanya ha decidit o pot decidir és una de les qüestions que generen més dubtes, malgrat sembli clar el que s’acaba d’exposar en els paràgrafs anteriors.

Barcelona, el 9 de novembre de 2017

Leave a Reply