Mal ambient, feina i dret a la salut

posted in: Sentències | 0

EL MAL AMBIENT A LA FEINA I EL DRET A LA SALUT

 

El Jutjat social núm. 1 de Eibar ha condemnat l’empresa IK4 Tekniker a pagar 101.046 € a una treballadora en concepte d’indemnització pels danys generats a l’existir una situació de mal ambient a la feina, i després de ser advertida, no fer res sobre aquest tema.

Amb l’expressió “mal ambient a la feina”, la sentència es refereix a un conflicte que perdura en el temps entre la treballadora (la demandant) i la cap de RRHH, en el qual aquesta última exerceix assetjament, a través de conductes com la modificació de les seves tasques i continus canvis de lloc de treball. La treballadora adverteix del conflicte a l’empresa, sol·licitant l’inici del protocol d’assetjament. No obstant això, l’empresa considera que no existeixen indicis d’aquesta situació d’assetjament, si bé reconeix la mala relació existent entre ambdues treballadores. Davant l’anomenada situació de mal ambient, l’empresa opta per no prendre mesures fins al punt d’acabar acomiadant la demandant disciplinàriament per no obeir les ordres de la seva cap.

Aquesta situació genera a la treballadora un trastorn d’ansietat que la incapacita per treballar durant 527 dies, període en el qual requereix assistència psicològica.

Exposats els fets, cal destacar que l’objecte de la sentència no és determinar l’existència d’assetjament en el treball per part de la cap de recursos humans, sinó jutjar sobre si correspon a la treballadora una indemnització per danys i perjudicis causats per l’incompliment empresarial de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals. Dit d’una altra manera, si l’empresa és responsable dels danys ocasionats a la treballadora per sofrir una situació de mal ambient a la feina i no prendre mesures sobre aquest tema. Per a això, la sentència reconeix el dret de la treballadora a la seva integritat física (recollit en l’art. 14 CE) i l’obligació per part de l’empresa a exercir una política adequada de prevenció de riscos laborals (normativa desenvolupada en Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals).

La sentència considera que l’empresa és responsable per la falta d’adopció de mesures davant el coneixement de la situació de mal ambient a la feina, ja que ni tan sols va realitzar una avaluació de riscos psicosocials. A més, la sentència estableix els requisits per al naixement de la responsabilitat en aquests casos: 1) Dany o producció d’un resultat lesiu en el personal que es troba al servei de l’empresari. En aquest cas el dany es materialitza en el trastorn d’ansietat i en els dies que ha estat incapacitada per treballar. 2) Conducta dolosa o culposa per part de l’ocupador. L’empresa havia rebut la sol·licitud de l’inici del procediment per assetjament. 3) Nexe causal davant la conducta dolosa o culposa i el resultat lesiu.

Finalment, la sentència condemna l’empresa a pagar una indemnització per lucre cessant i danys morals. El lucre cessant consisteix en la diferència retributiva entre el salari que la demandant percebia a l’empresa i la prestació econòmica percebuda directament de l’Institut Nacional de la Seguretat Social després de l’acomiadament. D’altra banda, a l’existir una vulneració del dret fonamental a la integritat física, la sentència entén que s’ha produït un dany moral, quantificat conforme a les previsions contingudes en la Taula V, del Barem per a indemnitzacions en accidents de trànsit, tenint en compte els dies impeditius per al treball i els dies de baixa no impeditius fins al final del tractament psicològic (l’alta laboral no necessàriament ha d’implicar la sanitat absoluta).

La decisió ha estat recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc i per tant estarem atents a la seva resolució. De totes maneres, aquest tribunal ja ha assentat doctrina jurisprudencial en un sentit similar assenyalant que a partir del moment en què una empresa té coneixement d’un ambient laboral de risc i no actua, ella és la responsable del dany que s’hagi generat a la salut dels treballadors.

Enllaç de la sentència del Jutjat del Social número 1 de Eibar (Comunitat Autònoma del País Basc), Sentència núm. 110/2017 de 5 desembre (JUR\2017\219735)

 

 

http://www.observatoriovascosobreacoso.com/wp-content/uploads/2017/10/sentencia-js-de-eibar-condena-a-tekniker-por-mal-ambiente-laboral.pdf