Reducció nombre de Judicis.
Des de fa molts anys, els jutjats socials de Barcelona han suportat una càrrega d’assumptes molt superior a l’exigible i, davant d’aquest fet, no s’han pres mesures eficaces per corregir la situació en què es troben, ja que no s’han creat nous jutjats ni s’ha dut a terme cap dotació de més personal.
La proliferació dels expedients de regulació d’ocupació, de modificació substancial de condicions de treball i d’acomiadaments individuals de caràcter objectiu i sense causa a l’empara de la tan suada crisi econòmica, van ser causa d’un increment incontrolat d’assumptes.
Actualment i com a conseqüència de la reforma laboral i de la desregulació i la pèrdua de drets que aquesta comportava, s’ha reduït el nombre d’assumptes fins a índexs similars als anys anteriors a la crisi. No obstant això, és evident per a qualsevol persona que tingui un contacte freqüent amb la problemàtica de les relacions laborals, que el contingut de les reclamacions que actualment es plantegen davant dels Jutjats és significativament més complex que el que ho era anteriorment. Els judicis tenen una durada molt superior, és molt més improbable aconseguir acords i conciliacions previs al judici i, a més a més, les sentències responsables que resolen els litigis exigeixen una redacció i un estudi molt més treballats.
Davant d’això, els jutges del Social han decidit reduir el nombre d’assenyalaments setmanals i limitar els mateixos a 10 judicis per dia i tan sols dos dies de judici a la setmana.
Aquesta decisió, sense entrar en el debat del límit fixat, suposa, en tot cas, un retard molt important en els futurs assenyalaments, fins al punt que ja comencen a utilitzar-se les dates de l’any 2019 per als judicis que calgui assenyalar a partir d’ara i que no estiguin qualificats com a “urgents” per la llei processal. Per posar un exemple, una empresa deixa de pagar un parell de mensualitats del sou i la Sentència que necessàriament ha de portar a imposar-li el pagament de la quantitat deguda es dictarà el mes de febrer de 2019, i només a partir d’aquesta data es podrà iniciar l’embargament de béns de l’empresa, si aquesta no paga.
La decisió dels jutges del social pretén cridar l’atenció i la reacció proporcionada dels òrgans de l’administració de justícia (Consell General del Poder Judicial, Ministre de Justícia, Generalitat de Catalunya, etc.), però res indica que la resposta sigui eficaç, i molts menys ràpida, fet que comportarà un immediat perjudici als drets dels treballadors que ja estan bastant limitats pel propi sistema legal. El risc és força previsible: la classe treballadora no reacciona davant d’aquesta circumstància i ha de determinar que la situació s’enquisti, s’incorpori a la quotidianitat i que finalment es tradueixi en un nou retrocés per la part més feble.
S’ha perdut una ocasió per treballar en la línia d’aconseguir un plantejament conjunt de totes les persones vinculades a l’exercici del dret laboral (jutges, advocats, funcionaris, sindicats, etc.) en l’exigència de poder corregir una situació que no és sostenible.
