Estan de veritat en risc les pensions?

posted in: Reflexions jurídiques | 0

El Govern ha estat limitant en els últims anys i sistemàticament els drets dels treballadors i les treballadores a les prestacions generades a través de la cotització, durant molts anys a la Seguretat Social i sobre la base d’aportacions que significaven una part important del seu sou. Ho ha fet mitjançant reformes puntuals de determinats temes i intentant sempre evitar el desgast i la pèrdua de vots que això li podia significar. Entre les reformes que més retallada han suposat en els últims anys cal assenyalar l’exigència de cada vegada més període cotitzat per arribar a una prestació del 100% en relació a les quantitats cotitzades, el posposar, també gradualment, la jubilació fins als 67 anys o la limitació en les actualitzacions del seu import en base a criteris de sostenibilitat i de expectativa de vida, el que determina que es repeteixi cada any la provocació de limitar aquest increment a un 0,25%, és a dir, uns 2€ al mes per a la majoria de les pensions. I això al mateix temps que el Govern presumeix d’una recuperació econòmica espectacular i modèlica.

Al mateix temps, s’ha estat acudint al Fons de Pensions, és a dir, al saldo positiu que es generava com a conseqüència que els ingressos per cotització eren superiors als pagaments per pensions, no només per comprar el deute públic generat durant els últims anys de corrupció i malbaratament, sinó fins i tot per pagar directament una part de les pensions degudes, fonamentalment els imports de les pagues extraordinàries.

A tot això, s’hi afegeix que amb càrrec també a aquest mateix actiu s’han estat creant incentius i bonificacions als empresaris que contractaven persones treballadores, tot i que fos en models de contractació precària com és el cas del contracte d’emprenedors.

Al final, s’arriba a una situació pràcticament anunciada, és a dir, l’any 2019, com a molt tard, si no es recapten cotitzacions suficients a la Seguretat Social, (i això és absolutament inimaginable en aquest moment) o si no s’actua de manera contundent per tal de corregir-ho, no hi haurà fons de reserva per fer front a les prestacions de jubilació,.

Sembla clar que cap govern deixarà, de moment, de pagar les pensions, encara que només sigui pel gravíssim cost electoral que això li suposaria, però és evident que aquesta situació donarà pas a reformes, a correccions en el sistema i a noves polítiques de què caldrà estar atents pel risc que han de suposar a la pèrdua de drets que pugui derivar-se de tot això.

Fa uns mesos, l’economista Mirem Etxezarreta analitzava aquest problema en una de les seves intervencions i posava especial atenció a la reflexió sobre els costos que suposaven altres partides, ja que no es condicionaven a cap ingrés vinculat a aquella activitat, com és el cas de l’exèrcit, i simplement es carregaven als pressupostos generals.

Caldrà controlar cap a on ens porten els representants polítics.