Ventres de lloguer, debat i controvèrsia

posted in: Reflexions jurídiques | 0

El passat divendres dia 9 de juny va tenir lloc al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, organitzada per la Comissió de Dones Advocades, la taula rodona “Ventres de lloguer, anàlisis, salut i dret comparat” presentada per la companya del nostre despatx, l’advocada Teresa Blasi.

En aquesta taula rodona van intervenir:

  • Marcel Cano Soler, professor d’Ètica a la Universitat de Barcelona i de Bioètica a la Universitat de Vic, qui va realitzar un anàlisi del tema objecte de debat des d’una perspectiva ètica.
  • Esther Farnós, professora de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra, que va fer una sintètica i documentada referència a la seva regulació jurídica, tant en la normativa espanyola com en l’europea.
  • I Carme Valls, metgessa i directora del programa Dones, Salut i Qualitat de vida del CAPS, qui va assenyalar els diferents aspectes que afecten la salut de totes les persones que intervenen en el procés, sobretot, en aquelles que han d’infantar i en els infants que han de néixer.

A l’esmentada taula rodona va quedar palesa, des del primer moment, la fractura existent entre els diferents punts de vista al voltant d’aquest tema i de la conveniència o no de la regulació legal del mateix.

Les posicions que es decantaven per la regulació legal de tots els aspectes relatius a aquesta problemàtica, a l’hora d’anomenar aquest fenomen, s’inclinaven pel nom de “maternitat subrogada” i destacaven l’avantatge que havia de suposar una normativització, en tant que podrien quedar molt més protegits el drets de la mare gestant i també els dels infants que havien de néixer. Es va posar l’accent en que, sent una realitat que ja es dóna a la pràctica, era millor opció regular-la que deixar el tema al marge de la llei.

D’altra banda, les posicions que s’oposaven a la regulació legal d’aquesta pràctica, parlaven de “ventres de lloguer” i insistien en que es tractava d’un aspecte més de la cosificació de la dona, que perdia la seva condició de persona i es convertia en una eina o una màquina que permetia la gestació d’un infant. En aquest sentit, es va defensar que “l’economia capitalista tendeix a transformar tot el que existeix en una mercaderia”. S’insistia en que en la majoria de casos les protagonistes eren dones sense recursos i que buscaven una via d’obtenir uns diners a canvi de mercantilitzar el seu cos i la seva salut. És a dir, quan no hi ha igualtat entre les dues parts, l’autonomia de la voluntat de la part més feble no és absoluta i la seva llibertat de decisió depèn del grau de necessitat. Tenir fills no és un dret, és un desig, deien, i es preguntaven “per què necessitem un fill o una filla biològica?”, “quina és la força que donem als nostres gens?”. Per acabar, també es va fer esment als greus perjudicis que aquesta pràctica podia suposar per la salut de la mare gestant i també per l’infant que havia de néixer.

En el marc de la jornada es va deixar constància que l’opció pels ventres de lloguer, des d’una perspectiva feminista i de respecte als drets de les dones, havia de reclamar la prohibició d’aquesta pràctica.