COMENTARI A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (TSJC) DE 8 DE FEBRER DE 2018 SOBRE EL CÀLCUL DE LA RETRIBUCIÓ DURANT EL PERÍODE DE VACANCES
En el marc de les reclamacions judicials decidides pel Comitè d’empresa dels treballadors i treballadores de Sintermetal (Ripollet) amb l’assessorament del Col·lectiu AIDE (Ivan Armenteros) s’ha dictat una resolució pel que fa a la retribució del període de vacances, que entenem que suposa un pronunciament important en la línia d’establir quin és el criteri de càlcul d’aquesta retribució.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat, el passat 8 de febrer, Sentència en la qual es resolen els recursos de suplicació en relació amb una demanda de conflicte col·lectiu interposada pel Comitè d’empresa de Motherson SINTERMETAL Products, S.A. amb la finalitat que s’establís el dret dels seus treballadors/es a cobrar determinats conceptes salarials també en el període de vacances. Aquesta demanda havia estat estimada inicialment, solament en part, pel Jutjat social nº 1 de Sabadell i recorreguda tant pel Comitè com per l’empresa.
El conveni d’empresa estableix que les vacances es retribuiran en una quantia igual a la suma de salari base, plus conveni i altres plusos que se citen expressament. No obstant això, en aquesta regulació no s’incloïen altres plusos que, encara que no són regulats pel conveni, també formaven part de la retribució amb caràcter habitual per ser part dels contractes individuals i sí que estaven ben condicionats a la concurrència de determinades circumstàncies.
La Sentència estudia amb detall els principis legals que determinen quina ha de ser la resposta a la demanda de conflicte col·lectiu i s’estableix com a punt de partida l’afirmació recollida en l’art. 7 del Conveni 132 de la OIT en el sentit que “es percebrà pel període de vacances, almenys la seva remuneració normal o mitjana”. I a partir d’aquest pressupost, s’afirma que, en atenció del que es disposa en la Directiva 2003/88, ratificada per la Sentència del TJUE de 22.5.2014 (assumpte Z.J.R. Lock/British Gas T.L.) les vacances anuals donen dret a percebre una retribució per aquest concepte en condicions semblants a les quals hagués tingut dret d’haver treballat efectivament, ja que qualsevol limitació a aquesta retribució podria convertir-se en un incentiu per renunciar al seu gaudi, que és el dret expressament protegit.
Partint d’aquest suport normatiu, s’al·ludeix al fet que la Sentència del T.S. de data 21.03.2017 classifica la retribució salarial en dos grups diferenciats:
- a) Sense debat per a la seva inclusió en la retribució de vacances: El format pels conceptes salarials que formen part de la retribució ordinària de cada treballador. D’aquests han de ser inclosos en el càlcul de la retribució de les vacances el salari base, l’antiguitat, toxicitat, etc. I no han de computar-se, en general, uns altres com els bonus, les hores extraordinàries, determinats incentius, etc.
- b) Dubtosos per a la seva inclusió en la retribució de vacances: format pels salaris que paguen determinades circumstàncies del treball realitzat com serien les hores extres si són reiterades, la nocturnitat i la turnicitat si són esporàdiques, etc. És en aquest grup en el qual s’hi inclouen els conceptes que han de ser analitzats en cada cas, segons les circumstàncies concurrents.
És sobre la base d’aquest criteri que la jurisprudència ha establert que la retribució de les vacances ha d’incloure tots els conceptes salarials en la seva mitjana i no incloure els conceptes salarials de caràcter extraordinari, que remuneren també activitats extraordinàries.
Després d’establir el criteri jurídic, la Sentència analitza les característiques dels conceptes reclamats i després de desestimar el recurs interposat per la demandada Motherson Sintermetal Products, estima l’interposat pel Comitè i condemna a l’empresa a incloure en la retribució de les vacances la retribució corresponent als plusos de soroll, d’incentiu de qualitat, de disponibilitat, de socorrista i d’entrepà, per entendre que formen part ordinària de la retribució del treball i no excepcional. És important destacar que el TSJ de Catalunya, en la seva sentència inclou fins i tot aquells complements salarials que no vénen establerts en el conveni col·lectiu, sinó que són fruit d’un pacte amb l’empresa al marge d’aquest conveni.
