Es resol una demanda enfront de la denegació de la prestació per risc durant la lactància natural que demana una ATS/DUE que treballa a jornada completa per una unitat d’assistència domiciliària rural en torns de 14 i 24 hores. Per prescripció mèdica se li aconsella alimentar el seu fill menor de 9 mesos amb lactància materna en exclusiva i, sol·licitada la prestació de risc durant la lactància, se li denega perquè el treball que realitza no és considerat com una activitat de risc.
La treballadora interposa un recurs d’unificació de la doctrina davant del Tribunal Suprem després d’haver-li estat denegada la prestació per Sentència del Jutjat Social, ratificada després pel Tribunal Superior de Justícia.
Els elements més destacables al nostre entendre i que volem ressaltar en aquesta ressenya de la sentència són els que a continuació exposarem per la seva rellevància i la necessitat de la més àmplia informació per a les dones treballadores sobre els seus drets:
- L’informe de l’avaluació de riscos existent i en relació amb el seu lloc de treball no fa cap referència a l’existència dels riscos específics per a la lactància.
- Que l’empresa va certificar l’existència dels riscos per lactància amb indicació que no resultava possible assignar-li un altre lloc de treball compatible amb el seu estat.
- Que la realització de torns de 24h pot influir negativament en la salut de la mare i el fill i que la previsió relativa al treball nocturn durant l’embaràs que té en compte l’article 7 de la directiva 92/85/CEE resulta extrapolable a la lactància.
- El TJUE, en base a la sentència de 18/10/17 (TJCE 2017,194) avala la inversió de la càrrega de la prova si l’avaluació del risc no s’hagués portat a terme o, tot i realitzada, no fos conforme al que disposa l’article 4.1 de la Directiva 92/85, que imposa a l’empresari el deure de determinar la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició. En aquests casos, correspon exclusivament a l’empresa acreditar que no hi ha risc. El TJUE també afirma que la falta d’avaluació del risc suposa un tracte menys favorable a la dona, vinculat a la lactància, i que aquesta conducta constitueix una discriminació directa per raó de sexe en el sentit de l’article 2,2,c) de la Directiva 2006/54/Ce de 5/7/2006, i, per tant, la treballadora en té prou amb acreditar que a l’avaluació de riscos no es contempla l’específic de la mare que dona lactància natural.
- Per tant, li correspondrà a l’altra part, la que nega l’existència de la situació de risc durant la lactància natural, provar la seva manca de concurrència efectiva.
- La sentència també assenyala que en el cas de les treballadores amb sistema de treball per torns o nocturn, aquest sistema de treball per si mateix no constitueix un factor de risc. Ara bé, aquest criteri admet una excepció en aquells casos en què la incompatibilitat de l’alletament directe no es pugui solucionar amb l’extracció de llet i la seva conservació. Per tant, en els supòsits de treball en torns o horaris i jornades que impedeixin l’alimentació regular del menor, és necessari tenir en compte que la treballadora compti amb les condicions necessàries que permetin l’extracció i conservació de la llet materna. En aquest sentit, els llocs de treball s’han d’adaptar a aquesta circumstància, o altrament es podria concloure que si no es donen les condicions necessàries, la treballadora tindria dret a la prestació per risc durant la lactància natural.
Per tant, hem d’entendre que el contingut de la Sentència clarifica molt l’abast del dret a la prestació per risc en els casos vinculats a l’alletament d’una persona menor de 9 mesos quan s’ha prescrit que sigui exclusivament maternal. En qualsevol cas serà necessari l’anàlisi de cada cas en particular i de la situació individual de cada treballadora en relació amb les característiques del seu lloc de treball per tal de determinar si la salut de la treballadora o la del seu fill estan exposades a un risc.
